A favor del jove d'en Piqué

Fa uns dies va sortir una enquesta sobre qui són els homes més sexis de Catalunya segons les fèmines catalanes. Carles Francino (el pare eh!!, no el fill que surt a l'Hospital Central i al Ventdelplà) guanya per una aclaparadora majoria. I aquí és on jo m'indigno.

Com pot ser que aquest vieju, que té un fill de la meva edat, sigui l'home que està més bo de Catalunya?? no ho entenc. I el meu amic Gerard surt a la llista però en Francino el guanya per golejada...

Nosaltres (les dones) triem en Francino i ells (els homes) trien la Beth. Em sulfura molt aquest papanatisme femení que obliga que a les dones que ens hagi d'agradar un home madur, i si pot ser, amb canes!! ah! i si ens recorda el nostre pare millor!

és per aquest motiu que reivindico la joventut d'en Gerard Piqué, d'en Cristiano Ronaldo i per posar un actor (ja sabeu la meva vena futbolera) l'Ashton Kurchner...davant dels Francinos els Richard Gere i els Harrison Ford! Hi esteu a favor??

jo somio amb en Laporta

Sempre penso que els somnis que expliquen a Somiers no poden ser certs. La veritat és que n'hi ha de molt divertits: una que anava a fer un pícnic amb en Sarkozy, una altra que somiava amb en Nacho Vidal tot i que reconeixia que no li agradava gens...
jo mai somio amb personatges famosos però aquesta nit ha estat diferent...he somiat amb en Jan Laporta...
Allà va:
És un somni estrany. Estem en una població de la costa, no puc conncretar quin, però jo apostaria que és Calella de Palafrugell. En Laporta camina per un d'aquests carrers estrets, amb un seguici de gent que no li para de demanar autògrafs. Jo estic allà, com si la cosa no anés amb mi. Ell va directe cap a mi. Em comença a parlar i sembla que li agrado. Sí, sí...total: que en Laporta no em para de tirar la canya durant tot el somni...al final, veient que jo estic més aviat passota em diu una frase sense sentit, o que jo no l'acabo d'entendre..."Ets com la Raquel de Ventdelplà". Què vol dir aixooooooooooo??
que em veia com una mossa d'esquadra??
aissssssss...em sembla que necessito el psicòleg de Somiers...

L'àvia de l'aparcament

Una àvia mira per la finestra del seu pis. Cada tarda, puntual, s'hi posa amb la seva cadira. Està sola i mira la gent com passa, els nens com corren i així passa l'estona. Un dia rere l'altre.
Veu com també un noi no para de donar voltes buscant aparcament. El segueix amb la mirada i comença a comptar les voltes que necessita per trobar un lloc per deixar el seu cotxe. I l'àvia pateix. Pateix perquè veu que cada dia és la mateixa història. Un dia l'àvia es decideix a baixar a parlar amb el noi. Li ofereix un aparcament. Ella en té un que el va comprar amb el pis i no l'ha fet servir mai perquè no té cotxe. El noi li demana que quan hauria de pagar-li i l'àvia li diu que res, que de franc. Només li posa una condició: que no hi podrà aparcar els dimecres de 8 a 10, que és quan la ve a veure el seu fill. No us agradaria conèixer per un dia l'àvia de l'aparcament??

Carnaval, carnaval...

Després de molts anys de negar-ho, de dir que odiava el Carnestoltes...he hagut de rendir-me a l'evidència: m'agrada disfressar-me. De nimfa l'any passat...d'Hormiga Atómica aquest...el currículum ja comença a ser important.

Tot i que segons després de posar-me la indumentària d'Hormiga Atómica vaig sentir una mica (només una mica!) de vergonya...van ser els moments que vaig trigar en anar sola de casa meva a L'Amistat i reunir-me amb les 4 formigues que faltaven!!

A Premià de Mar fa pocs anys que s'ha recuperat el ball de Carnestoltes. Es fa a L'Amistat, com antigament i reuneix els mateixos de sempre. És a dir, els que anem a tot. Però ens ho passem molt bé, riem una estona i ja hem fet la festa. O no??

Digue'm superficial

Digueu-me superficial. Sí. S'acosten dies de festes i sopars i se'm va acudir la brillant idea de pujar al Mataró Parc a comprar roba. Vaig amb la idea de comprar uns texans i entro al Bershka, que és on me'ls compro normalment. Sí, ho sé. Les botigues Berskha no destaquen pel seu glamour però els texans m'agraden, vale?? Llavors arriba el drama. Agafo tots els pantalons de la meva talla (en pillu, 5, burlant les normes del provador i la dependenta perquè només deixen entrar 4 peces, je!je!) i no m'entren. Em queden fatal i són molt rarus. Estic convençuda que no és culpa meva (em sembla) però aquests senyors de les talles que s'ho facin mirar. a la meva talla habitual em sembla que no hi hagués cabut ni una nena de 9 anys.

Els energúmens dels Rangers

Escric després que un exèrcit d'energúmens s'hagin literalment pixat per tot el centre de Barcelona i pels voltants del Camp Nou. Sí, parlo dels aficionats del Glasgow Rangers que han envaït aquests dies la capital de Catalunya mentre els Mossos d'Esquadra i la Guàrdia Urbana gairebé els hi reien les gràcies. "No han actuat perquè no hi hagués mals majors", he sentit que diuen. Ahhh!! perfecte!! i si aquest dissabte jo faig pipí a la plaça Reial també riuran?? o em posaran una multa estipulada a l'ordenança de civisme? M'indigna molt que vinguin uns borratxos es beguin litres i litres de cervesa, embrutin la plaça Catalunya i es facin fotos de record -sí, fotos!!- amb els Mossos d'Esquadra davant de les furgonetes d'antiavalots...i que no els passi res.

I la pregunta que em faig...podria fer jo això a Glasgow?? i davant del Big Ben de Londres?? a la Torre Eiffel?? és que el proper partit que hi hagi no en vindran 20.000, en vindran el doble. Allà a Barcelona et deixen fer de tot i a sobre la policia no actua (deuen pensar!!). D'acord que la dels Rangers és una afició que no destaca per la bona conducta i que deu ser força violenta si s'actua (ja van destrossar el Camp Nou l'any 1972) però d'aquí a donar-los via lliure...

i mentrestant nosaltres anar pagant multes...i a portar-nos bé.

San Francisco, 2a part...

Després de les queixes i peticions sobre les fotografies de San Francisco -se m'ha acusat que les havia tret del google- aquí va la segona entrega...