Una àvia mira per la finestra del seu pis. Cada tarda, puntual, s'hi posa amb la seva cadira. Està sola i mira la gent com passa, els nens com corren i així passa l'estona. Un dia rere l'altre.
Veu com també un noi no para de donar voltes buscant aparcament. El segueix amb la mirada i comença a comptar les voltes que necessita per trobar un lloc per deixar el seu cotxe. I l'àvia pateix. Pateix perquè veu que cada dia és la mateixa història. Un dia l'àvia es decideix a baixar a parlar amb el noi. Li ofereix un aparcament. Ella en té un que el va comprar amb el pis i no l'ha fet servir mai perquè no té cotxe. El noi li demana que quan hauria de pagar-li i l'àvia li diu que res, que de franc. Només li posa una condició: que no hi podrà aparcar els dimecres de 8 a 10, que és quan la ve a veure el seu fill. No us agradaria conèixer per un dia l'àvia de l'aparcament??
dimarts, 1 / abril / 2008
L'àvia de l'aparcament
dijous, 7 / febrer / 2008
Carnaval, carnaval...

divendres, 14 / desembre / 2007
Digue'm superficial
Digueu-me superficial. Sí. S'acosten dies de festes i sopars i se'm va acudir la brillant idea de pujar al Mataró Parc a comprar roba. Vaig amb la idea de comprar uns texans i entro al Bershka, que és on me'ls compro normalment. Sí, ho sé. Les botigues Berskha no destaquen pel seu glamour però els texans m'agraden, vale?? Llavors arriba el drama. Agafo tots els pantalons de la meva talla (en pillu, 5, burlant les normes del provador i la dependenta perquè només deixen entrar 4 peces, je!je!) i no m'entren. Em queden fatal i són molt rarus. Estic convençuda que no és culpa meva (em sembla) però aquests senyors de les talles que s'ho facin mirar. a la meva talla habitual em sembla que no hi hagués cabut ni una nena de 9 anys.
dijous, 8 / novembre / 2007
Els energúmens dels Rangers
dilluns, 24 / setembre / 2007
dimecres, 29 / agost / 2007
Imatges de San Francisco










dimecres, 1 / agost / 2007
San Francisco
Hola a tots! Ja estic a San Francisco. De moment, encara amb una mica de jet-lag. La primera impressio es que fa forza fred (no hi ha c trencada!!), encara que al migdia sempre acaba sortint el sol. La casa on estem esta molt be. Es gran i te una cuina immensa...Ara anirem cap al Golden Gate. Quines emocions...A veure si podem penjar alguna foto, encara que sera complicat...
Ja us anire informant!







